A crits d’inconnexions,
de paraules desarmades,
ja de cor.
Sense, sense paraules,
Sense més.

Il·lús – per la primera pupil·la -

Entra un raig de llum,
de revetlla sense vetlla.

La seva rigidesa et congela (tot i ser llum), et traspassa i et glaça per voler forçar la falta de costum. Després, es disparen les revolucions per un cop d’aire provocat i salta tot el que a tu et semblen quilòmetres enllà, per inèrcia, perquè en voltes de sostres i els hi poses distàncies. Enllà, t’hi has entaforat mons que et serveixen per despertar-los de xafogor..i tornar-los a tapar, posant-hi caducitat de nou. M’entristeix . M’ho han explicat molt ràpid, però… (és veu que és ara quan els móns serveixen)…shittttttt. Ignores les històries perquè continuïn confabulant entre corbes – tu giravoltes, et mareges- , i t’espantes des que ho sents, fins que ho sents, mentre tornes a moure els dits nerviós.